Definició
1 Relatiu o pertanyent als titans.
2 Gegantí, enorme.
Diuen que caldrà fer un esforç titànic per sortir de la crisi.
Etimologia
De tità, del llatí Titan, i aquest, del grec Titán [Τιτάν], personatge mitològic gegantí. En la mitologia grega antiga, els titans eren cadascun dels sis fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperió, Jàpet i Cronos). En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants.
Usos
Alleugerit de la titànica pretensió d’ésser la pintura acurada i precisa, «científica», del futur radiant de la humanitat, veig probable que el Manifest comunista sobrevisca com a expressió clàssica (una de les expressions clàssiques) de la protesta contra la misèria i la injustícia, de l’esperança de trencar les cadenes i d’assolir l’emancipació humana. Les emocions que conté són intemporals. Algunes de les raons, també.
Ernest Garcia, «El Manifest Comunista: una lectura encara profitosa» (Caràcters, núm. 3, abril 1998)Després, Franchi, amb un to de veu cada vegada més grandiloqüent, fent les més diverses modulacions i lluint un registre de cantant d’òpera al moment de donar el do de pit, va parlar dels seus titànics esforços per apropar-se a Guarini. Amb afectada sinceritat, com si tirant pedres sobre el propi terrat aconseguís un efecte propici de cara al jutge, va reconèixer el seu fracàs davant la impossibilitat que el seu client li confessés el motiu que l’induí a atemptar contra La Primavera.
Carme Riera, Una primavera per a Domenico Guarini (Barcelona: Edicions 62, 1980)
—El meu defensat és una persona introvertida, desconfiada, que tot sovint ha rebutjat de parlar-me, sobretot dels seus sentiments.
Tema de la setmana
Què tenen en comú Grècia i el Titanic? Més enllà de la metàfora del naufragi més famós de la història —tan suada en uns temps en què s’enfonsen moltes coses—, titànic és també un adjectiu que comparteix amb uns quants mots més la peculiaritat d’existir gràcies a la inventiva grega.