Ja sé que quan l’arbre és a terra tothom li fa guerra i que potser aquest no és el millor moment per recordar a Don Manuel Fraga les pàgines més fosques del seu passat: ja se n’han encarregat els columnistes progres, mentre que els carques, igualment fidels a si mateixos, l’enalteixen convenientment. Però no és menys cert que a Fraga l’hi tinc votada des de finals dels anys seixanta per un motiu potser frívol, però que, a la tendra edat de 12 anys, em va convertir en antifranquista: la prohibició a Espanya per part del Ministerio de Información y Turismo —que dirigia amb mà de ferro dins guant de seda Don Manuel— dels còmics de Batman i de la sèrie de televisió consagrada a les seves aventures.

Ramón de España, «Batman contra Fraga» (El Periódico de Catalunya, 4 de juliol del 2005)

Camilo José Cela va clavar un bon cop de puny als morros de Jesús Mariñas, cronista de societat. Això va passar a Marbella, durant un còctel, entre croqueta i croqueta. En Cela, segons sembla, feia temps que la hi tenia votada, al cronista, perquè aquest va publicar en un diari canari que l’escriptor havia venut en exclusiva les fotos del seu casament a una revista.

Montserrat Roig, «L’escriptor sense parla», dins Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992, reed. 2018)