tenir la pell fina

Definició

(fig.)  Ser molt susceptible.

Li ho has de dir ben discretament, amb miraments, perquè té la pell fina i de seguida s’ofèn.

No sabia que tinguessis la pell tan fina, noia! Ho havia dit de broma.

Etimologia de fi, fina

Del llatí finis, ‘terme’ canviat en adjectiu de dues terminacions i significant ‘perfecte, acabat, subtil’, o més probablement del llatí fidus, ‘fidel’, que en occità antic donà fonèticament fi.

Usos

  • Les persones de pell fina, que sempre n’hi ha, per desgràcia, s’han ofès pel fet que la consellera de Cultura i Esports de la Generalitat valenciana, Lola Johnson, atribuís l’obra Tirant lo Blanc a Ausiàs March. La relliscadeta es va produir durant l’entrega dels premis als llibres més ben editats amb motiu del Dia del Llibre Valencià. Els autors de la notícia ens feien saber —amb un punt de maledicència periodística— que gràcies a na Johnson, a Twitter triomfava l’etiqueta #lolajohnsonfacts, on els tuitaires feien escarni i befa «sobre la preparació de Lola Johnson per dirigir la cultura valenciana».
       D’acord, potser no està preparada per dirigir la cultura valenciana. Però tots som humans, ostres. Qui té boca s’equivoca. No fa gaire, una altra dona aparentment preparada per escriure articles i anunciar xampú, Sara Carbonero, va atribuir a Joan Manuel Serrat els versos «Caminante no hay camino, se hace camino al andar», en un article.

    Empar Moliner, «El deliri del comentarista ‘online’» (Ara, 29 de novembre del 2011)
  • —Dels polítics te’n vas encarregar tu, que són els més compromesos perquè no se sap mai quin peu calcen.
       —Aquesta tarda sortirem de dubtes amb els que vénen.
       —Home! Ara sí que se sap! Tots porten la mateixa regata. Tenen la pell molt fina, això sí, perquè tots volen fer mèrits per pujar encara més amunt.
       —Vindran o no, però s’hauran inflat només pel fet de rebre la invitació —va dir el fadristern—. I a tu et convé quedar-hi bé, amb la paperassa que han de revisar del municipi.
       En Maties va somriure d’una manera forçada i va afegir:
       —Vingui qui vingui, farem una festa que se’n parlarà anys a venir.

    Emili Teixidor, Els convidats (Barcelona: Columna, 2010)

Tema de la setmana

Mots i frases fetes amb pell

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “tenir la pell fina”

  1. Miquel Mayol — Perpinyà

    La relliscada de la consellera de cultura valenciana em recorda la relliscada del diari hegemònic a Catalunya Nord, “l’Indépendant”, quan es va presentar fa anys l’obra “Tirant lo Blanc” al difunt Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana de la vila de Perpinyà. La llegenda sota la foto de l’acte assenyalava la presència de l’autor de l’obra entre altres personalitats. Divertit, oi? Com que tinc la pell fina encara ho recordi…

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pellofapelleringa