Cadascú té el seu «ideal» de professió. Jo, com a escriptor, hauria volgut ser un gran novel·lista, un dramaturg genial, un poeta líric de primera categoria; un filòsof d’acadèmia, si més no. Però hi he renunciat. Amb llàgrimes de sang, plorades damunt de quartilles inútils, hi he renunciat. He de conformar-me a escriure tebeos. El que acostumo a escriure, perquè no en sé més, són papers com aquest, tebeos per a intel·lectuals.

Joan Fuster, 5 de febrer del 1954, dins Obra completa, vol. 2

Després va arribar el Capitán Trueno i els seus castos amors amb Sigrid. Al joves lectors, Víctor Mora mai no ens va donar el gust de veure entre els dos enamorats ni una trista besada de les anomenades de «cine»; no li ho podrem perdonar mai. Per a les nines hi havia «tebeos» específics: els Claro de Luna. El dibuix no se’m donava malament i vaig aprendre a copiar el tipus d’al·lota que sortia a la col·lecció. Omplia planes i planes de dibuixos de nines, sempre amb la mateixa cara, però diferents vestits.

Conxa Forteza, «Els llibres i/o jo» (Diari de Balears, 24 de setembre del 2008)