Generalment, s’ha dit i repetit que el nom TBO eren tres lletres sorgides a la babalà, adoptades amb l’esperança que atraurien la potencial parròquia formada per la gent menuda. No és cert. Qui concebé la publicació fou un modest editor de la població mallorquina de Vilafranca de Bonany, que es deia Tomeu Bauçà Oliver. Posat a escollir títol, es decantà per les pròpies inicials. Va opinar que sonaven bé, encara sense pensar, ni de lluny, que la posteritat confirmaria tan esplendorosament la pensada.
- Sempronio, «L’home del TBO, patrici català», dins Taula de cafè. Cròniques barcelonines (Barcelona: Selecta, 1989)
Comentaris recents
rotar
Al Rosselló, el verb rotar també significa: teni...
les bromes porten aigua
El seny figurat de l'expressió «les bromes porte...
orellut -uda
Curiós que els fragments que heu triat per exempl...
a cau d’orella
Fer escoltets diguem per ací...
a cau d’orella
En anglès, "in a whisper". "Peter," said little ...