tabal m

Definició

1  Tambor gros amb dues membranes, timbal.

«Les galeres del rei d’Aragó van tocar les trompes e los tabals» (Crònica de Bernat Desclot).

2  (col·loquial)  Tabalot; persona xerraire, cridanera, sorollosa.

Etimologia

De l’àrab vulgar tabál, àrab tabl, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són atabalar, tabalot i timbaler.

Usos

  • Sóc un maulet modern i tolerant.
    Sóc prou enterc, l’aljub de l’assedegat.
    Sóc l’herba verda, la vora de la mar,
    un tros de cel i el vermell de l’infern.
    Sóc un peó de l’escac de la vida,
    una tremolor del nàixer a la por.
    Sóc com el so d’aquesta xeremia
    i del tabal que anuncia festa i dol.
    I sóc mos i sóc carícia
    i sóc tendresa i sóc bastó.
    Sóc el que sóc, sóc el que sóc.

    Ovidi Montllor, «Autoretrat», dins Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula, de Jordi Tormo (Carcaixent: Sembra, 2015), pàg. 80

Tema de la setmana

Ovidi Montllor

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

espitregat -adaclavar-se en bucs