enterc -a adj

Definició

1  Rígid, encarcarat.

Les fulles grogues, enterques, roden per terra.

2  (fig.)  Obstinat, de mal dominar, tossut.

Els talibans són molt entercs i no es rendiran fàcilment.

Etimologia

D’un antic terc, ‘rígid, dur, cruel, tossut’, d’origen incert, però molt probablement d’un cèltic primitiu terkos, ‘sec, estèril’.

Usos

  • A l’adolescència tot és enterc: l’esquena rígida, les cames creuades, has de seure com una senyoreta. I amb la llengua tastes un bri de cel.

    Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 54

Tema de la setmana

Homenatge a Montserrat Roig (1946-1991)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

barrinartot d’una peça