sus prep

Definició

Sobre, damunt, dalt (rossellonès).

Amb braç ferm va mallant sus l’enclusa.

També: sus de

Seguit d’un article, també pot fer sul, su la, suls, su les: Mentre dormia, una poma li va caure sul cap. Posa l’ampolla su la taula. El mestre d’escola li va tustar suls dits. Treu mal a se tenir su les cames.

Etimologia

Del llatí vulgar susum, reducció del llatí sursum, ‘cap amunt’. En català antic es troba a cada pas en el sentit d’adverbi de lloc ‘a dalt’. «Avui dia sus com a mot independent és una paraula del passat, car fins i tot en qualitat de preposició només ha sobreviscut en el dialecte rossellonès i amb algunes romanalles en el català insular» (Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VIII). Alguns derivats d’aquest mot són suara, susdit, dessús i la frase feta donar el sus en mallorquí.

Usos

  • Crec a la llum del dia, a l’amor de ma mare,
    a la cançó del rabadà sus del serrat,
    a l’humil pa de segle en el pobre taulat,
    al clavell de pastor i les fonts d’aigua clara.

    Joan Amada, «Crec (credo vell i sempre nou)», cantada per Jordi Barre al disc El xiprer verd (1979)
  • Amb amor i senzillesa,
    per quan ell sigui més grandet,
    clic, cloc, clic, clac,
    fa l’eina sus la fusta,
    clic, clac, clic, clac,
    sus la fusta de l’esclop.
    Veient dins del bressol l’infant,
    tot tremolant com una estrella,
    el burro i el bou alenejant,
    li fan calor amb llestesa.

    «La mare de Déu» (popular), cantada per Jordi Barre al disc Nadal (1992)

Tema de la setmana

Centenari de Jordi Barre amb mots rossellonesos

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “sus”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    També podem notar que sus, sota, dalt, baix, dins, fora, sobre i amunt es combinen amb la preposició de i formen: dessús, dessota, dedalt, debaix, dedins, defora, dessobre i damunt.

    Respon
  2. Quique Rasche — Barcelona

    A l’Aran també hi ha diversos topònims al respecte, com Arres de Sus (per contraposició a Arres de Jus – de “sota” o de “baix”.

    Imagino que el Pallars Jussà també rep el nom del fet que és el “de baix”, respecte del Pallars Sobirà.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tenir torttocar hores