Definició
Acció o efecte de sotraguejar o ser sacsejat, sofrir sotracs un vehicle a causa de les desigualtats del paviment.
També s’usa en sentit figurat: El sotragueig que va causar l’atemptat en l’opinió pública.
Etimologia
De sotraguejar, de sotragar, d’un antic soldegar, ‘fer trontollar’, que hauria passat a soldregar per repercussió de líquides i a sotragar per un influx onomatopeic, trac.
Usos
La becària Ridau somriu per agrair el favor, tot i que no és un favor, perquè li venia de gust anar en metro i llegir el llibre que s’ha comprat al matí pensant, justament, en aquells vint minuts de sotragueig. Ara haurà de donar conversa. A més a més, que la deixin al centre no li va bé, perquè igualment ha d’agafar el metro, i perd més temps caminant fins a la parada que li convé o fent transbord que si l’hagués agafat des d’on volia.
Empar Moliner, És que abans no érem així (Barcelona: Columna, 2020)La vulcanització del cautxú va obrir les portes a nous usos. Entre ells, es va fer servir per recobrir les rodes de carros i bicicletes, cosa que suavitzava el sotragueig pels camins. Però va ser un veterinari escocès anomenat John Dunlop qui va tenir la idea d’utilitzar, per a la bicicleta del seu fill, un tub cobert de cautxú i inflat d’aire. Així esmorteïa encara més les irregularitats del terreny i els bots del vehicle.
Xavier Duran, Les històries que les paraules amaguen (Barcelona: Mina, 2007)
Tema de la setmana
Mots pentavocàlics (amb les cinc vocals)