Definició
Acció de podrir o de podrir-se, especialment les substà ncies orgà niques mortes; l’efecte.
Un cadà ver en estat de putrefacció.
Etimologia
Del llatà putrefactio, -onis, mateix significat. Més mots de la mateixa famÃlia són podrit, prodrimenter i pútrid.
Usos
Bardalet va mirar la dona que tenia estesa damunt de la llitera. MarÃa Zumaia. El diamant havia facilitat enormement la identificació. Si no, hauria estat un cas difÃcil: l’havien trobat absolutament despullada i en un estat de putrefacció avançat. Aquell estadi de putrefacció feia pensar que l’havien llençada —o s’havia llançat— al riu en el moment de la seva desaparició i que, per tant, havia estat uns dos mesos en contacte amb l’aigua. El forense va considerar, però, que el fet que l’haguessin trobada despullada podia no ser significatiu. Sabia que els cadà vers, quan es podreixen dins l’aigua, sovint s’inflen i la roba s’acaba esquinçant.
Clà udia Pujol, En l’escena del crim: 10 nous casos del forense NarcÃs Bardalet (Barcelona: Columna, 2010)Aquest passat cap de setmana, les notÃcies que feien referència al descobriment del cadà ver d’un home dins un armari d’un apartament de Lloret reiteraven amb insistència que el cos es trobava «en un estat de descomposició molt avançat». El tema s’anava repetint a cada telenotÃcies i a cada butlletà horari radiofònic, i no hi havia vegada que no se subratllés el detall de l’avançada putrefacció del cos. Era un detall pertinent, tot sigui dit, perquè el fet que el cadà ver estigués en tal mal estat complicava molt la feina d’identificar-lo, i fins i tot la de determinar-ne la causa de la defunció.
Sebastià Alzamora, «Una metà fora fà cil» (Ara, 13 de juny del 2011)
Tema de la setmana
Mots amb les cinc vocals