sorollar v

Definició

Moure’s a un costat i a l’altre una cosa que no està ben fixada, oscil·lar una cosa sacsejada.

Em sorolla una dent.

Durant el terratrèmol sorollararen totes les cases.

Quan passa un camió sorollen tots els vidres de la casa.

Etimologia

Potser del llatí sollicitare ‘instar’, amb influx de titillicare ‘fer pessigolles’, que donà un solliticare, d’on soldegar, sodegar i, amb possible influx de eixorellar, sorollar.

Usos

  • Però ara no puc. Ara quan tusso
    faig un renou insòlit, se’m sorolla
    tot el cos i esbufego amb la fúria
    incontrolable i agressiva. Tota
    la fúria, tal volta, que amagava
    darrere el mocador, anys endarrere.

    Miquel Martí i Pol, «Autoretrat», al llibre La pell del violí (1972-1973)

Tema de la setmana

En record de Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

remenar les cireresbufarut