Definició
Moure’s a un costat i a l’altre una cosa que no està ben fixada, oscil·lar una cosa sacsejada.
Em sorolla una dent.
Durant el terratrèmol sorollararen totes les cases.
Quan passa un camió sorollen tots els vidres de la casa.
Etimologia
Potser del llatà sollicitare ‘instar’, amb influx de titillicare ‘fer pessigolles’, que donà un solliticare, d’on soldegar, sodegar i, amb possible influx de eixorellar, sorollar.
Usos
Però ara no puc. Ara quan tusso
Miquel Martà i Pol, «Autoretrat», al llibre La pell del violà (1972-1973)
faig un renou insòlit, se’m sorolla
tot el cos i esbufego amb la fúria
incontrolable i agressiva. Tota
la fúria, tal volta, que amagava
darrere el mocador, anys endarrere.
Tema de la setmana
En record de Miquel Martà i Pol (1929-2003)