sonsònia f

Definició

So monòton i insistent.

S’adormí amb la sonsònia de les cançons del festival d’Eurovisió.

Etimologia

Alteració de samfaina, particularment de la forma antiga samfònia, que significà ‘caramella, cornamusa’.

Usos

  • Mirarem de no convertir-nos,
    de ser lleials, i no mentir-nos
    que ens havíem dut enganyats
    quan ens guiava aquest tenaç
    propòsit d’anar passant dies
    i empenyent anys, que és tota vida
    (així com veus que passo els mots
    i empenyo les frases, que és tot
    l’ofici d’escriure amb sonsònia).
    Si volgués donar un gust de glòria
    a aquella meva joventut
    que pels quarantes s’ha perdut,
    mentiria però, que al jove,
    justament el que no li sobra
    és la traça a fer-se feliç.

    Gabriel Ferrater, «Poema inacabat», dins Les dones i els dies (1968)

Tema de la setmana

Divendres farà 100 anys del naixement de Gabriel Ferrater (Reus 1922-Sant Cugat del Vallès 1972); aquests dies veurem alguns mots trets de passatges de la seva obra.

Enllaços

3 comentaris a “sonsònia”

  1. Carles Mas i Garcia — Barcelona

    No veig clara l’etimologia que indiqueu; abans de pensar en la samfaina, tot i que m’agrada força menjar-ne, jo ho acostaria dels derivats de symphonia, del llatí, que dóna: simfonia (cultisme) i suposo que també, en la tradició popular catalana, per a designar la samsònia o arpa de jueu (instrument musical metal·lòfon, amb una llengüeta vibrant fixada en un marc en forma de petita lira que es posa en contacte amb les dents i es fa sonar inspirant o expirant l’aire, polsant la llengüeta amb una mà, sostenint l’instrument amb l’altra. Produeix sons i ultrasons de gran complexitat espectral…).

    La percepció comuna del so de la samsònia/guimbarda és el de una certa «monotonia», donat que el so fonamental no varia; però la riquesa dels canvis tímbrics i d’emissió/percepció dels harmònics aguts fa que sigui un instrument molt particular, que produeix un estat de percepció particular: rituals, moviment, estats alterats de consciència, etc.

    Però també es coneix popularment com a samsònia un instrument derivat també de les arpes de boca asiàtiques, com és l’harmònica, molt més moderna, que a Europa no deu tenir gaire més de 200 anys.

    Jo diria que l’etimologia més clara em sembla ser (o una de les seves direccions):

    symphonia > samfònia > samsònia > sonsònia

    No sabria dir si samfònia precedeix samsònia en les transformacions successives, o si ha estat el contrari.

    El meu mestre de flabiol i bombo, il·lustre músic de la tradició oral, també tocava la samsònia (amb bombo), és a dir, l’harmònica pels que som de ciutat.

    Respon
    • Maite — Barcelona

      Totalment d’acord amb l’explicació del Carles Mas sobre l’etimologia de “samsònia”. Tinc una curiositat: l’arpa de boca, molt popular en algunes zones dels EUA i d’Austràlia, seria també una samsònia, no? Perquè el mecanisme de producció d’aquest tipus de so té la mateixa estructura (marc metàl·lic amb una llengüeta vibrant, fixada al mig del marc en un punt).

      Respon
      • Carles Mas Garcia — Barcelona

        Efectivament, el nom que sembla organològicament més genèric és ‘arpa de boca’ i és el que s’ha adoptat. Les famílies d’instruments de la samsònia o arpa de jueu, que segons on i quan es coneixen com a guimbardes, o la denominació ‘sonsònia’, són derivacions i adaptacions de l’arpa de boca, tal vegada vehiculades per tècniques instrumentals molt complexes, com a les tradicions asiàtiques (amb el cant difònic), africanes o americanes (el birimbao brasileny). La guimbarda dels colons europeus a Amèrica del nord deu provenir de les respectives tradicions europees, però el cas de la presència d’arpes de boca al continent australià caldria estudiar-lo potser com a filiació instrumental asiàtica. El cas de l’harmònica és curiós i modern, per una banda te punts instrumentals de contacte amb les arpes de boca, però se’l classifica amb raó dins la família dels ‘orgues de boca’. Les arpes de boca, generalitzant, desenvolupen la producció i amplificació dels harmònics d’una mateixa o única llengüeta o els d’una corda fonamental; això dóna arpes de boca amb una llengüeta de canya, o de metall, o arpes de boca de corda única (birimbao o altres). L’efecte harmònic podriem dir que és un miratge acústic i tímbric. Produeixen melodies d’harmònics. Els orgues de boca, per l’altra banda, emeten d’entrada diferents sons fonamentals que són combinables entre ells i per això produeixen un efecte harmònic, polifònic o heterofònic.

        Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

sanguinolent -afer estrany