sòlit -a adj

Definició

Acostumat, que és de costum, que sol fer-se o esdevenir-se.

En accedir al càrrec, va prestar el sòlit jurament.

Etimologia

Del llatí solitus, participi de solere, ‘soler, estar acostumat’.

Usos

  • Envellir dignament deu ser integrar-se
    discretament en un espai tan sòlit
    com la pròpia pell, sense altre guany
    que els anys viscuts i alguna sorprenent
    presència que el temps, astutament,
    tan aviat dibuixa com esborra
    de la memòria.
                              Això i, tal vegada,
    si el fat es mostra benvolent, l’encant
    d’estimar tendrament, calladament,
    sense esperar ni resposta, com qui
    canta per si mateix en veu molt baixa.

    «I si no és possible de refer…», dins Suite de Parlavà (Barcelona: Edicions 62, 1991)

Tema de la setmana

Mots amb homòfons (avui: sòlit/sòlid)

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

hostatgetudar