Definició
Acostumat, que és de costum, que sol fer-se o esdevenir-se.
En accedir al càrrec, va prestar el sòlit jurament.
Etimologia
Del llatí solitus, participi de solere, ‘soler, estar acostumat’.
Usos
Envellir dignament deu ser integrar-se
«I si no és possible de refer…», dins Suite de Parlavà (Barcelona: Edicions 62, 1991)
discretament en un espai tan sòlit
com la pròpia pell, sense altre guany
que els anys viscuts i alguna sorprenent
presència que el temps, astutament,
tan aviat dibuixa com esborra
de la memòria.
Això i, tal vegada,
si el fat es mostra benvolent, l’encant
d’estimar tendrament, calladament,
sense esperar ni resposta, com qui
canta per si mateix en veu molt baixa.
Tema de la setmana
Mots amb homòfons (avui: sòlit/sòlid)