Definició
Aglutinació de l’expressió si us plau (i les variants si et plau, si li plau, si els plau) —amb què se sol demanar la col·laboració d’algú en una cosa que ens interessa—, explicable per l’abandó efectiu del tractament de vós en la llengua oral d’una gran part del Principat. Si us plau o sisplau són fórmules sense gaire arrelament a les Illes i el País Valencià.
Dona’m un cop de mà, sisplau.
Calleu, sisplau, que si no no puc sentir res.
S’usa més aviat en contextos informals o col·loquials. La forma normativa i formal, ara com ara, és si us plau sense aglutinar.
Etimologia
Usos
Quan la cambrera va tornar per apuntar la comanda, li vaig demanar si podien apagar la música, sisplau, sobretot tenint en compte que jo era l’única persona al menjador i, com que era molt d’hora, encara havia de passar una bona estona abans que vingués més gent. No va dir res i va desaparèixer. La música sonava a tot drap, difosa per altaveus astutament instal·lats aquí i allà, perquè no quedés cap racó del menjador lliure del seu poder decibèlic. Va tornar al cap d’un parell de minuts.
Quim Monzó, «Discos no sol·licitats», dins El tema del tema (Barcelona: Quaderns Crema, 2003)
—No la podem apagar. Ha d’estar així.
—Però quan he arribat i m’he assegut no hi havia música.
—És que aleshores no hi havia ningú al menjador.
—Però el que hi ha al menjador sóc jo. Facin com si no hi hagués ningú i apaguin-la. Com abans.
Em va dir que era impossible. Em vaig excusar, em vaig aixecar i vaig sortir a buscar un altre restaurant.En Gus la va mirar tristament.
Imma Monsó, La nit porpra (Barcelona: La Magrana, 2011)
—M’ha agradat molt coneixe’t, de debò —va dir ella.
Es va aixecar, però en Gus li va agafar suaument el canell:
—¿I si en parlem amb calma?
—¿De què?
—Seu, sisplau.
Ella va seure.
Tema de la setmana
Aglutinacions