plàcet m

Definició

1  Assentiment, especialment del poder civil a una disposició o a una promulgació de l’autoritat eclesiàstica.
2  Assentiment que un estat dóna a un altre, amb el qual accepta com a persona grata el representant diplomàtic que aquest vol enviar-li.

El govern britànic va negar el plàcet al que havia de ser el nou ambaixador soviètic.

3  (per ext.)  Aprovació, assentiment.

Usos

  • Mesos abans havia tingut també una experiència política curiosa: conèixer falangistes radicals. Elegit delegat d’informació de la Cambra Sindical, els caps del sindicat oficial, el SEU [Sindicato Español Universitario], estigueren a punt de negar-me el plàcet, però optaren per voler «integrar-me» oferint-me participar en les seues publicacions, incloent-hi la revista insígnia, Claustro, de la qual seria efímerament subdirector.

    Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 36

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esquinçarmarraixa