Per guanyar els pocs dòlars que ens calen per viure, donem lliçons molt variades: física, química, geometria, botànica, zoologia, història, geografia, francès, castellà. Hem estat temptats de penjar un rètol a l’entrada de casa: «Aquí se enseña absolutamente todo». Ens estimaríem més dedicar-nos a altres coses; a mi, sobretot, que això de donar classes no m’ha agradat mai. Si ens en anéssim al Brasil prop d’aquell parent, podria dedicar-me al negoci de les fustes precioses, que trobo que fa per mi (la modèstia és el meu fort). Però al consolat brasiler les gestions s’allargassen; una de les condicions «sine qua non» per entrar-hi és que no siguis jueu. El sol fet de saber que en aquell país es fiquen també amb aquestes carallades ja ens ha glaçat el desig d’anar-hi.

Joan Sales,  a Màrius Torres, carta del 6 d’abril de 1940 des de San Pedro de Macorís (República Dominicana) dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007)

Els joves jueus russos lluitaven contra el pietisme dels seus pares i abraçaven la nova fe que avançava a la Rússia tsarista, el socialisme. Theodor Herzl [1860-1904] no aprovava els assentaments que s’estaven fent a Palestina, perquè per a ell la condició sine qua non era que la decisió de la sobirania d’Israel fos presa a escala internacional. Des de Rússia estant, els jueus rodejats d’atacs i pogroms no tenien temps per a qüestions d’alta diplomàcia.

Jordi Gendra i Manel Frau, Identitats en conflicte. Una visió catalana d’Israel (Barcelona: Duxelm, 2009), pàg. 84