Si no hi pensa dormir, ningú no et prepara el llit amb l’amor amb què te’l prepares tu. Ningú no deixa la gira a la mida que tu prefereixes, ningú no s’assegura que els trossos del llençol de dalt i de la manta que queden sota el matalàs siguin prou llargs perquè, amb els tombs i més tombs que fas al llarg de la nit, no saltin i et quedis amb els peus a l’aire. Però que no siguin capaços ni de posar primer un llençol i després l’altre… És com si ho fessin a posta. Hi ha un refrany que sembla fet exprés per la situació: «Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit».

Quim Monzó, «A l’hotel», dins Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (Barcelona: Quaderns Crema, 2010), pàg. 104