Definició
Beneitot, que té poca intel·ligència, ignorant.
És un sabatasses: no se li pot encarregar cap feina.
També: sabata
És tan sabata que no entén les regles senzilles d’aquest joc.
Etimologia
De sabata, d’origen incert; malgrat ser un mot comú en la majoria de llengües romàniques i d’altres de no romàniques (eslaves, turc, àrab, persa), no s’hi veu relació etimològica entre elles ni consta d’on partí.
Usos
Ell, el savi metge, em va tractar molt durament. Em va dir que sempre havia cregut que jo era un minyó amb una certa cultura i fins i tot intel·ligent, però que ara acabava de demostrar-li la meva condició d’estúpid sabatasses. Va declarar textualment que no despenjava de gaire més alt que un aixafaterrossos baixat de l’hort i que m’hauria de caure la cara de vergonya. L’estupor em feia posar aire de babau, cosa que devia completar les asseveracions del metge.
Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990)La noia havia sortit, finalment, de polleguera. El seu acompanyant, que ho esperava, somrigué i es disposà a tranquil·litzar-la. Aquesta, però, malfiant-se’n, va optar per aplicar la rutina —en el sentit informàtic— anomenada «dutxa freda», «aquí et quedes, sabatasses» o bé «doncs ara et fotràs», segons la terminologia que utilitzin els manuals que consultem, va aixecar el seu metre setanta-tres de la cadira d’alumini i va pronunciar, enravenada com un filferro:
Ramon Monton, Inversemblances i fantasies (Perpinyà: El Trabucaire, 1993)
—Adeu.
Tema de la setmana
«El pedestal són les sabates», va dir Joan Brossa, de qui fa uns dies commemoràvem el 105è aniversari. Aquests dies veurem uns quantes paraules i expressions relacionades amb les sabates.
Del sabatasses a casa sempre n’hem dit sabatot.