El sol s’enretira del cementiri. Fa les últimes passades per les làpides i les tombes. Caminen les ombres i van guanyant terreny als carrers i a les placetes plens de sepultures. La llum obliqua encara romanceja a l’espaiosa plaça central i destaca els noms, els cognoms, les dates i les fotografies dels enterrats i arrenca els últims colors de les flors de plàstic. El sol aviva també les lloses grises que són el fossar de congregacions religioses.

Ramon Solsona, Les hores detingudes (Barcelona: Quaderns Crema, 1993), pàg. 176

—És hora de tancar —anuncià en veu alta.
   Tothom va aixecar-se. Nosaltres cinc vam romancejar una mica. La gent començà a sortir. A través de la porta oberta vèiem la nit a fora i el llum glaçat d’una bombeta. L’alè dels qui sortien es dibuixava en l’aire.

Xavier Benguerel, Els vençuts (Barcelona: Alfaguara, 1969), pàg. 121