Tot i que alguns investigadors sostenen que l’home de Neandertal encara no el feia servir —en concordança amb la teoria que nega la capacitat de parla i de pensament simbòlic a aquesta espècie perquè aquestes capacitats van molt associades a l’ús de fogueres—, les evidències fòssils constaten que no només l’havia domesticat, sinó que la seva vida social s’articulava entorn d’aquest recurs natural. Va construir veritables fogars, alguns envoltats totalment o parcialment de pedres i altres de construïts amb voluntat de permanència amb lloses que complien una funció d’atrapar i mantenir l’escalfor. El fet de posseir el foc fa pensar en una ment superior que pertany a un ésser humà amb llenguatge i intel·ligència social i tècnica. Unes característiques que els neandertals han demostrat posseir.

Gemma Aguilera, Una humanitat extingida (Badalona: Ara Llibres, 2009)

Les serventes acaben la bugada; els llençols i la roba blanca s’eixuguen per sobre de llises lloses, penjant dels baladres i dels vímets, on unes mosses els estenen al sol, mentre unes altres més bregades esbandeixen quatre draps en l’aigua corrent de la séquia i xarren a crits, sense parar, rialleres…

Josep Piera, Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (Barcelona: Edicions 62, 2001)