retreure v

Definició

Esmentar els defectes o mancaments d’algú o els favors a què no ha correspost.

Vaig fer mal fet, però no cal que m’ho retreguis tant.

Usos

  • Respecte a la guerra civil, em limitaré a contar una anècdota: una vegada, un personatge de la República, que era amic fraternal meu, em va retreure la meva manca de fe en la victòria.

    Eugeni Xammar entrevistat per Montserrat Roig a Retrats paral·lels/1 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975), pàg. 26
  • Una d’aquelles veus que no voldríem
    sentir dins de nosaltres, va dient
    que m’he gastat massa diners per ella.
    És veritat, i per això em fa por
    i l’odio una mica. Sóc injust
    i em dol. Encara més interior,
    una altra veu em diu que aquest gran tort
    me’l retrec només jo. Si ella el sap,
    no li costarà gens de perdonar-me.

    Gabriel Ferrater, «Veus baixes», dins Les dones i els dies (1968)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tenir la mà trencadatràngol