No
gose,
no gose tocar-te’l.
Oh cos com un riu que creua una arbreda,
   oh cos com renill d’un cavall perdut!

, «Plec i melic imperial de Carmesina», (Primera audició, 1955)

Va ser llavors que vaig veure que no podia anar-me’n,
quan un dels cavallets va deixar anar uns renills.
Els exèrcits de cartes es preparen i s’armen
per enfrontar-se a aquests perills.

«Fantasia», dins el recull Ningú, petit (Barcelona: Edicions 62/Empúries, 2002), pàg. 24