rebentat m

Definició

Cafè al qual s’afegeix una mica de licor: conyac, rom, anís, etc.

Etimologia

De rebentar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar repentare, ‘sortir enfora, impetuosament, de cop i volta’, derivat del llatí repente, ‘de sobte’.

Usos

  • Una alternativa viable a totes aquestes complicacions, senzilla i tradicional, és el rebentat. Ja ho diu la paraula: el licor rebenta el cafè, en mata el gust. I fora maldecaps (la bruixa i molts dels seus sequaços, que casualment no en prenen, n’hi diuen cigaló. Ho fan perquè sona més dolç, més nostrat i tot, però en realitat és una traducció literal de l’original castellà, que per cert ve de la llengua inca: carajillo diminutiu de carajo, cigaló de cigala). És una alternativa molt practicada a partir de determinades edats i en determinats ambients, com per exemple allà on em trobava aleshores.

    Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Empúries, 2007), pàg. 140

Tema de la setmana

Mots pescats d’Aigua bruta, de Pau Vidal

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

[easy-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 hide_names="yes" native="no"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

perepunyetesargot