Definició
«Les rentadores, de genolls | rabegen la blanca bugada | sota la roba estesa a dolls | cerquen la faldilla enaiguada» (Sant Joan i Barres, núm. 59, Perpinyà, 1975)
Segons l’Atles Lingüístic del Domini Català, s’usa (en el sentit d’‘esbandir’) al Rosselló, a Mallorca i a Eivissa. Carles Riera, en El parlar de l’Alta Segarra (2021), també en documenta l’ús en aquesta comarca: Rabejar la roba al rentador per treure’n el sabó (esclarir la roba). Per a altres accepcions de rabejar, vegeu aquí i aquí.
Etimologia
De rabeig, del llatí vulgar rapĭdĭum, derivat de rapĭdus, ‘ràpid’.
Usos
Nosaltres no tenim ni un ros mallol,
Josep Sebastià Pons, «Contentament», dins Canta perdiu (1960)
ni un verger que s’eixampli al bat del sol
entre els xiprers posats a la filera.
Dona, la nostra vida és venturera.
Mai no he regit un aper amb la mà,
ni amb un erer tu hauràs ventat el gra
fent voleiar la palla amb lleugeresa.
En el repartiment de la riquesa
no comptem entre els més afavorits.
Mira els camps d’aquest món com són partits:
aquí els olius, allà la userda clara
que al vorador preserva l’atzavara,
balancejant entre abelles la flor.
Mes ai! poc que desitgi l’abundor,
si te veig riallera i sanitosa,
si a tot moment la color de la rosa
vol renéixer en la galta dels infants,
i si te plau de repetir els meus cants,
quan de genolls sobre el rec acatada,
rabeges amb tos braços la bugada.A despit d’aquest enlluernament, no deixaràs de fer pausa al peu d’un nou oratori que et convidarà a mà dreta. És el de Sant Roc. La primera vegada que hi vaig passar, poc abans de la migdiada, una dona començava a parar un taulell amb dorques i ferrades d’aigua i a rabejar els veires per als romeus que vindrien. Així vaig entendre la providència de l’oratori. Era una pausa en el camí de la Trinitat. Pobre sant Roc! No fa gaire que els seus fidels li han cobert la caseta amb una crosta de ciment que la desfigura. No han vist que la pedra viva i fosca s’adeia amb sa pobresa i menys encara que pel mateix nom que porta no desitjava altre material que el de la llosera.
Josep Sebastià Pons, Llibre de les set sivelles (1956)
Tema de la setmana
Maneres de dir ‘esbandir’. El mot d’avui és un suggeriment de Carles Santana i Garcia, que diu que «a Eivissa es fa servir com a sinònim d’esbandir, de passar per aigua alguna cosa per tal de treure’n la brutor o el sabó», i de Joan Bosch, que diu: «A Elna (Rosselló) no ho diem pas, esbandir, diem ‘rabejar’: Rabejar-se les mans plenes de sabó. Rabejar la roba ensabonada. Rabejar els plats després de rentar-los».
Rabejar aquí el fem servir per a dir ‘remullat’. Per exemple, plovia i he sortit sense paraigua i he quedat ben rabejat.
Sí:
https://rodamots.cat/rabejar/
Pense que a Xixona diem TÒRCER quan es regira un llençol per tal que faça fora l’aigua i puga assecar-se facilment. No se si es tracta del mateix concepte.
Això potser seria el que nosaltres en diem ESCÓRRER la roba: retorçar-la per treure’n l’excés d’aigua, no?
Potser sí, a més en la resposta de Jordi em queda clar: RETORÇAR és TÒRCER.