quiescent adj

Definició

1  Que està en estat de repòs; que és inactiu.
2  En les llengües semítiques, dit de la lletra (gairebé sempre una semivocal) que, en no dur vocal, no és pronunciada.

Etimologia

Del llatí quiescens, -ntis, participi present de quiescere, ‘reposar’, derivat de quies, -etis, ‘repòs’. Altres mots de la mateixa família són aquiescent (que consent), aquietar (calmar, apaivagar) i quedar (de quet, -eda, variant de quiet).

Usos

  • Aturada ja la vida,
    quiescent, vell i nafrat,
    he sentit una gran crida
    que a benaurança convida
    per un camí no fressat.

    Delerós, enderiat,
    he pres tot d’una embranzida;
    fent un salt fora de mida,
    sobtadament m’he envolat.

    Com és que m’he desvetllat
    en una serra tan alta?

    «La paraula», dins A hores petites (1981)

Tema de la setmana

Setmana dedicada a Joan Vinyoli amb poemes musicats per Xavi Múrcia (A través de Vinyoli, Discos a Mà 2014) 

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a trenc de margavià