Mentrestant la Nuri i jo no ens hi vèiem de cap ull amb el frenesí de la Festa del Llibre, que jo sempre he considerat la festa més idiota que hi hagi hagut mai al món. Ens en vam sortir que a les 26 principals i més cèntriques llibreries fossin molt ben exhibits els 26 cartells amb el vostre ratratu i la cinta de les 4 barres amb Premi Sant Jordi imprès a sobre. El cartell quedava vistosíssim. Ja haureu vist que la 3a edició també va amb una «cinta catalana». Tot plegat va ser molt remarcat i aplaudit, com ja era previsible; el que no era gaire previsible era la reacció dels agentes de la autoridad. Sortosament no han dit ni piu. És ben bé allò de «qui no risca no pisca» que diuen els pescadors ben parlats (els qui no ho són tant, diuen «qui vulgui peix que es mulli el cul»). Arriscàvem, i és just que en toquem el premi. Ha estat un èxit.

Joan Sales, carta a Mercè Rodoreda, 24.04.1967, dins Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008), pàg. 346