Definició
Que acaba en una punxa aguda o que té punxa.
Les fulles punxegudes dels pins.
Etimologia
De punxa, de punxar, probablement formació analògica sobre formes febles de perfet, jo, ell punxí, que substituïren les fortes antigues jo, ell punx, del llatí punxi, punxit, perfet de pungere, ‘punxar’.
Usos
L’any 800 se celebra una assemblea a la cort de Tolosa. No ens hem d’imaginar una escena de pel·lícula, una llarga sala de sostre elevat, finestres punxegudes, un monarca assegut en un tron i un seguit de nobles amb barba drets i desafiants davant d’ell. Aquesta imatge és del tot vuitcentista i no es correspon al que devia passar de debò. Estem davant d’una reunió important, perquè els recursos de què disposa Lluís [hereu de Carlemany] no són abundants, i, malgrat que les coses a la frontera sud no li van malament, els francs ja han hagut de patir molts fracassos.
Enric Calpena, Barcelona: una biografia (Barcelona: Edicions 62, 2015)De la Víctor Català m’interessen sobretot els mons i els paisatges que construeix, com utilitza les paraules i certes maneres de dir. I, és clar, aquesta bestialitat, aquesta cosa tan punxeguda i tan forta a l’hora d’explicar històries.
Irene Solà entrevistada per Marta Nadal, «Des de veus i mirades infinites» (Serra d’Or, octubre 2020)
Tema de la setmana
El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta a mots@rodamots.cat (o bé mitjançant aquest formulari) guanya un exemplar de les 101 dites il·lustrades per a tothom, gentilesa de Cossetània Edicions. En sortejarem dos més entre els altres encertants. Consulteu al primer enllaç les bases completes per participar-hi.