Definició
Premsa sensacionalista, que tendeix a difondre notícies, a exposar fets, etc., d’una manera espectacular, exagerada, que cridi l’atenció, que causi sensació.
Etimologia
De l’anglès yellow press o yellow journalism, mateix significat, expressió encunyada a Nova York al final del segle XIX arran de la competència entre els diaris New York World, de Joseph Pulitzer (el dels premis del mateix nom), i New York Journal, de W.R. Hearst (l’editor que va inspirar el personatge Charles Foster Kane de Ciutadà Kane, d’Orson Welles).
Usos
—Per a quin diari treballa?
Maria Lluïsa Latorre, Els peons de l’assassí (Vic: Emboscall, 2006)
—No és un diari, és una publicació setmanal, l’American Voice, però també col·labora amb altres diaris i revistes. No havies sentit a parlar mai dels reportatges de la Norma Campbell?
—No.
—Es dedica a la premsa groga. Sempre remarca els trets més negatius i obscurs, sigui quin sigui el tema tractat. No és gaire ben vista pels altres professionals, però té èxit entre un determinat públic àvid de conèixer draps bruts de gent notable o famosa. Escriu moltes bajanades en nom de la veritat. I el pitjor de tot és que s’arriba a creure les falsedats que redacta.Franco va morir al llit i al cap de poc entraven llibres, pel·lícules, art i cultura en sentit acumulatiu. Entrava la pornografia i el sensacionalisme. La premsa groga de bracet amb la llibertat d’expressió.
Montserrat Roig entrevistada a Mundo Diario, 29.12.1978, dins Diari d’uns anys (1975-1981) (Barcelona: Acontravent, 2011), pàg. 162
Tema de la setmana
Locucions acolorides. La d’avui és un suggeriment de Jordi Sala, de Barcelona.