Definició
El dit gros i curt de la mà, anomenat comunament dit gros.
El polze és indispensable per a la prensió.
Etimologia
Usos
Ara el que manava allí era un mosso de magatzem —«una mena de goril·la», digué el tiet, que no sabia ni firmar, ho havia de fer amb l’empremta digital, «i natural de Medellín per més senyes».
Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 185
—¿Com Hernán Cortés? —vaig exclamar.
—Exactament com Hernán Cortés —va fer l’oncle—. ¿És que Hernán Cortés també firmava amb l’empremta del polze? Ve un moment que tot arriba a semblar possible.El sergent va mig aclucar els ulls i la Dana va alegrar-se d’haver-lo fet pensar. Però el so del seu telèfon mòbil la va sobresaltar i va buscar la pantalla amb l’ànim encongit, conscient que el sergent no li treia l’ull de sobre. No va haver de comptar per saber que eren tretze dígits. Va silenciar la trucada amb el polze. Ell continuava parat a l’escala, atent als seus moviments. La Dana es va ficar el mòbil a la butxaca i li va somriure:
Carolina Solé, Ulls de gel (Barcelona: Columna, 2013)
—No m’agraden els números ocults. Es deuen haver equivocat.
Tema de la setmana
No tothom té pel cap dels dits els noms dels dits de la mà. Per això aquests dies veurem com en diem i quins equivalents tenen (si en sabeu més, només cal que els esmenteu als comentaris).