L’Emili té la sensació que el caliu del braser li entra a les entranyes, conduït pel fum del tabac. Cosa sorprenent, a la influència d’aquesta situació de malson, les ganes de dormir s’han esvaït, la fatiga és més aviat un pessigolleig inefable i dolç, i el silenci entre el seu company i ell crea una definitiva serenitat que res no pertorba. Observa aquest home com fuma, l’observa llargament, fins que la sensació de dolcesa l’embriaga com un vi de grau. Aleshores veu clar que ha trobat la pau i que l’ha trobada personificada en aquest home.

, K.L. Reich (Barcelona: Club Editor, 2013 [1963]), pàg. 325

El tracte amb un home era dir allò que tothom diu una vegada o altra. Durant la projecció del noticiari ell li havia parlat a cau d’orella i, a l’intermedi, s’havia aixecat per anar a comprar uns bombons. En Julià l’havia portada al cinema per haver vist en ella una dona. Plaure era un inusitat pessigolleig a l’espinada; Anna el sentia quan la sala s’enfosquia altra vegada i començaven davant seu les imatges d’una història d’amor. En Julià podia triar entre moltes dones. Un llarg silenci els unia.

Joaquim Amat-Piniella, La clau de volta (Barcelona: Club Editor, 2013), pàg. 69