Definició
1 Fer sortir d’un estat d’ensopiment.
L’aire fred el deixondí.
Em cridaven, ho sentia i no acabava de deixondir-me.
2 (fig.) Despertar, fer sortir d’un estat d’indolència, de peresa.
No hi ha manera de deixondir-lo.
Hem de deixondir-nos, si volem acabar la feina.
També: desxondir
Etimologia
Variant de deixondar (ídem) per canvi de conjugació, potser d’un llatí de-ex-somnitare, ‘llevar la son’, o del llatí de-excitare, que hauria donat un deixidar, amb terminació -ondar per influx de son.
Usos
Sense aquell fred agut, als centenars d’homes trasbalsats pel sobtat desvetllament, aquella albada els hauria semblat irreal. A través de la boira que s’espesseïa a mesura que el dia s’anava deixondint, no es distingien més que les formes difuses del paisatge més proper.
Joaquim Amat-Piniella, K.L. Reich (Barcelona: Club Editor, 2013 [1963])No hi havia res a preguntar, no hi havia res a pensar. Els carrers es morien lentament, carrers coneguts, cada vegada més coneguts. Sentí la mà d’ell damunt la seva, inerta en el plàstic fred del seient.
Joaquim Amat-Piniella, La clau de volta (Barcelona: Club Editor, 2013)
—¿On me portes? —preguntà aleshores com deixondint-se d’un somni llarg.
—¿No coneixes el lloc?
—Sí.
—T’acompanyo a casa.
Tema de la setmana
Mots i passatges de Joaquim Amat-Piniella amb motiu del seu centenari.