Definició
1  Fer sortir d’un estat d’ensopiment.
L’aire fred el deixondÃ.
Em cridaven, ho sentia i no acabava de deixondir-me.
2  (fig.)  Despertar, fer sortir d’un estat d’indolència, de peresa.
No hi ha manera de deixondir-lo.
Hem de deixondir-nos, si volem acabar la feina.
També: desxondir
Etimologia
Variant de deixondar (Ãdem) per canvi de conjugació, potser d’un llatà de-ex-somnitare, ‘llevar la son’, o del llatà de-excitare, que hauria donat un deixidar, amb terminació -ondar per influx de son.
Usos
El punt mort en què es troben israelians i palestins esdevindrà encara més violent si els Estats Units no es comprometen més a fons en un esforç per deixondir la diplomà cia. Això serà difÃcil en un any electoral per als nord-americans, però és molt el que hi ha en joc.
«A l’Orient Mitjà , a poc a poc i bona lletra», El món el 2004 (València: Edicions del PaÃs Valencià , 2003)
Tema de la setmana
Previsions per al 2004