La nostra època, faltada com ha estat de tot principi normatiu, saturada de l’anarquia mental típica de les èpoques de dissolució de la classe dominant (en aquest cas de la burgesia), havia d’invertir moltes coses, com és natural. I així pogueren semblar revolucionaris artistes dedicats al cultiu de l’anacronisme, del passatisme i de la tradició. Aquest és el cas de Dalí.

«Salvador Dalí (una notícia)», dins Homenots (segona sèrie) (Barcelona: Selecta, 1958), pàg. 172