Definició
Referit a una orella, tombada, penjant, decantada. També es pot aplicar a corrents d’aigua o a turons.
Etimologia
De pandus, ‘corbat, arquejat, bombat’, mot llatí antic, però d’ús intermitent i quasi només hispànic. El mot panerola té aquest mateix origen.
Usos
Fins aquí ha fet sempre el que ha volgut. Si li rota d’anar-se’n amb una alemanya un mes o dos a cals teutons, se n’hi va sense avisar ningú. Quan hi és telefona i diu: «Sóc aquí o allà deçà». D’estatura és per sota la mitjana. És grassonet, bellugadís, i té la cara rodona i els cabells, entre roig i ros, curts i rullats. Els ullons, blau clar, i les orelles més aviat grans, una mica pàndoles, el caracteritzen sense confusió possible. Aquest és en Julià, un dels meus millors amics.
La marrada (Pollença: El Gall, 2002), pàg. 15
Tema de la setmana
Descripcions