Definició
En un grup constituït, algú ser objecte d’escarni per la condició de novell o per inexperiència en l’ofici o el camp d’activitat del grup.
El primer dia els companys li van fer bromes pesades i ell va pagar la patenta, després ja es va espavilar.
No tenia idea de com funcionava aquella organització i em van fer pagar la patenta; em van ensarronar.
També: pagar la patent
Etimologia de patenta
Una patenta és ‘allò que, en ingressar algú en una corporació, els antics del cos fan pagar al nou entrat’; també se’n diu patent i ve del llatí patens, -ntis, participi present de patere, ‘ésser obert, visible’, el mateix origen de l’adjectiu patent ‘evident, manifest, palès’. Vegeu a l’escreix quin és l’origen d’aquesta expressió, segons Joan Amades.
Usos
«Em van abaixar els pantalons i em van omplir l’entrecuix d’una barreja d’oli de greixar les màquines i borra, tot ben remenat». D’allò, en deien «capar els tios» i era la patenta que tots havien de pagar, la broma iniciàtica per on havia de passar cada nou treballador, fos de l’edat que fos. A l’Ovidi li va costar molt de treure’s de sobre aquella fortor d’oli de màquina. I l’ensurt, més encara, que això no s’esbandeix amb aigua i sabó.
Núria Cadenes, L’Ovidi (València: Tres i Quatre, 2002), pàg. 38Quan riu Ària, tinc por sempre d’ésser rifat, de pagar la patenta. El seu riure és el meu barret d’esquellins, la meva toia de banyes. Em sento batut, enganyat i content. Perquè el riure em plau. No sé la part de masoquisme que entra en la meva situació; em plau que rigui i alhora em puny el seu riure.
Jordi-Pere Cerdà, Col·locació de personatges en un jardí tancat (Barcelona: Columna, 1993)
Tema de la setmana
Amb les frases fetes d’aquesta setmana ens ha tocat el rebre