ègloga f

Definició

Composició del gènere bucòlic que idealitza la vida dels pastors i, en general, la vida al camp.

Tot i que solen ser líriques, les èglogues poden incloure una interpretació dramàtica, car sovint es desenvolupen en forma de diàleg.

Etimologia

Del llatí eclŏga, ‘selecció, extracte’, ‘peça en vers’, ‘ègloga’, i aquest, del grec ekhlogé [ἐκλογή], ‘selecció’, d’ἐκλέγω ‘jo escullo’.

Usos

  • He deixat de fer èglogues. El meu propòsit era
    escriure moltes èglogues, escriure un llibre d’èglogues,
    i que fos el teu llibre i que hi visquesses tu,
    secretament visquesses com l’aigua entre les canyes.
    Jo no he fet la paròdia, com ara han dit, del gènere.
    He pensat que el vivia i l’he volgut reviure,
    i el voldria reviure per tal de viure encara.
    Tinc l’amarga enyorança d’aquell temps de les èglogues
    que vivíem els dos i després escrivia
    com Déu em donà a entendre. He deixat de fer èglogues.
    Sols escric el record d’aquell temps de les èglogues.
    Ara en diuen: paròdia. Només això, paròdia?
    I la necessitat que tenia d’escriure-les?

    Vicent Andrés Estellés, «Els canyars de la vora de la séquia», dins Llibre de meravelles (1971)

Tema de la setmana

Mots i fragments del Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, cinquanta anys després d’haver estat publicat.

Enllaços

Temes i etiquetes