Tot en nosaltres és accident i malícia, i aquesta alçada que tenim, no la tenim; no som més alts a dalt de tot que la nostra alçada. Allò mateix que trepitgem ens aixeca; i, si som alts, és per allò mateix que ens fa més alts.

Fernando Pessoa, Llibre del desassossec (Barcelona: Quaderns Crema, 2018), traducció de Gabriel Sampol i Nicolau Dols, pàg. 86

[12 d’abril de 1918]  El meu pare, que em veu donar voltes a l’entorn dels llibres de text, m’invita a pujar a les golfes de la casa.
   —Hi estaràs bé —em diu—. Si vols treballar una estona, ningú no t’amoïnarà…
   I així, a la tarda, després de ronsejar una mica per tota la casa, he pujat a dalt de tot. Mentre, amb els llibres sota el braç, vaig enfilant els graons, em sorprèn la llum dolça, blana, suau, que baixa de l’ull del teulat. Una delícia.

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 132