eixugar v

Definició

Assecar (una cosa molla) passant-hi quelcom que se n’emporti la humitat.

Eixugar els plats amb un drap. Eixugar-se les mans amb una tovallola. Eixugar-se els llavis. Eixugar-se els peus a l’estora. Eixugar-se la suor, les llàgrimes, amb un mocador.

Eixugar un deute o un dèficit equival a liquidar-lo: Obtenir avui per demà una suma com aquella volia dir eixugar tots els deutes de cop.

Etimologia

Del llatí tardà exsucare, ‘deixar sense suc’, derivat de sucus, ‘suc; saba de les plantes; líquid del cos humà o dels animals’.

Usos

  • Ens llevàvem d’hora i portàvem les tovalloles al pati per airejar-les. Com que jo em feia pipí dia sí dia també, l’havia d’estendre perquè s’eixugués i cada dia em queia una cleca. Però després tot quedava oblidat i me n’anava a jugar amb les nenes.

    Asha Miró, La filla del Ganges. La història d’una adopció (Barcelona: La Magrana, 2003)
  • La Miquèla es va treure l’anorac, es va deixar caure de cul a terra, i va començar a descordar-se el calçat, mentre jo buscava la manera de fer foc per a escalfar-nos i eixugar la roba. En un extrem de la balma vaig veure restes d’un foc a terra i, al costat, uns quants troncs secs però massa gruixuts per a encendre’ls. Per sort, hi havia també unes quantes pinyes i alguns branquillons.

    Raimon Esplugafreda, Hem nedat a l’estany amb lluna plena (Barcelona: Laia, 1981)

Tema de la setmana

L’eix dels mots que veurem aquesta setmana és que tots comencen amb eix-, com eixavuiro, eixir, eixamorar o eixalar.

Enllaços