Definició
1 Sonar, un objecte de metall o vidre, en rebre un xoc.
En fer el brindis van dringar totes les copes.
Les gotes de pluja dringaven en xocar amb el vidre.
2 fer dringar (una moneda): Rebotre-la amb força a terra, contra un marbre, etc., per conèixer si és bona.
Usos
Decidí deixar el llum encès i tirar la cortina: les anelles en lliscar damunt la barra de metall dringaren amb un so irritant.
Mercè Rodoreda, «Un home sol», dins Tots els contes (Barcelona: Edicions 62, 1979), pàg. 58Amb mos gemecs d’enyorança
Àngel Guimerà, «Nit de Nadal»
la taula faré estremir;
millor que dringuin les copes
com si m’estés entre els vius.