—Si és que he tingut mala sort, filla —diu—. No vaig estudiar res perquè en aquella època no s’estilava i sempre he trobat massa ràpidament els defectes dels homes. Ma mare ja m’ho deia: que em quedaria per a vestir sants.
   —Dona, més val això que patir un imbècil tota la vida.
   —Sí. Si jo m’havia fet la idea de vestir sants —sanglota—, però ara resulta que he perdut la fe i no té sentit anar a la parròquia. També és mala sort, no?

Josep Vicent Marqués, «Sants», dins El retorn del nàufrag professional (València: 3 i 4, 1998), pàg. 28