dringar v

Definició

1  Sonar, un objecte de metall o vidre, en rebre un xoc.

En fer el brindis van dringar totes les copes.

Les gotes de pluja dringaven en xocar amb el vidre.

2  fer dringar (una moneda): Rebotre-la amb força a terra, contra un marbre, etc., per conèixer si és bona.

Usos

  • Decidí deixar el llum encès i tirar la cortina: les anelles en lliscar damunt la barra de metall dringaren amb un so irritant.

    «Un home sol», Tots els contes (Barcelona: Edicions 62, 1979), pàg. 58

Temes i etiquetes