cove m

Definició

Recipient portàtil gros, d’una fondària major que l’amplària, més ample de la boca que del fons i fet generalment de vímets o de canyes, que serveix per a diferents usos.

Va deixar la samarreta al cove de la roba bruta.

Etimologia

Del llatí cŏphĭnus, i aquest, del grec kóphinos, mateix significat.

Usos

  • Hi havia piles de vestits d’hivern per les cadires i, escampades per terra, les fundes que els posaven damunt de les espatlles per protegir-los de la pols; la Cristina les recollia i les anava tirant a dins d’un cove, per dur-les a rentar.

    Mercè Rodoreda, Mirall trencat (Barcelona: Club Editor, 1974)
  • Aquest mateix noi, tot seguit, sortia disfressat d’hindú i s’asseia a terra amb les cames encreuades, davant un covenet. Altra vegada amb la flauta feia veure que interpretava un aire oriental i apropava la boca de l’instrument (l’extrem de la canya, doncs) al cove, en el qual hi havia un gruixut cinturó amb la sivella lligada amb un fil a la canya. Feia rodar la flauta, enroscant el fil, i la serp s’aixecava del cove i seguia totes les evolucions que ell li marcava.

    Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990)

L'escreix

Temes i etiquetes