El periodista és tot el contrari del poeta. El periodista no té res a veure amb aquells «autors que graten l’eternitat». Sap que els seus escrits són fugaços perquè s’engatgen en la més transitòria de les missions literàries, i s’habitua a ser humil: fins a l’anònim, si cal.

Joan Fuster, «Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla» (introducció a El quadern gris) (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 25