He somiat que t’esperava en una estació boirosa, a la intempèrie, sota una pluja espessa i cridanera que ho enxopava tot, però el teu tren mai no arribava. T’he esperat al mateix lloc sense moure’m almenys un parell de mesos, perquè dels primers trens baixaven viatgers amb robes estiuenques i, dels darrers, passatgers amb abrics gruixuts que es queixaven del fred.

Joc de miralls (Barcelona: Planeta, 1989), pàg. 37