titllar v

Definició

Assenyalar algú amb una nota desfavorable, denigrant.

La gent el titllava injustament d’avar.

Al debat parlamentari, l’oradora va titllar Zaplana d’ignorant.

Usos

  • Les seves polèmiques [d’Ernest Lluch] amb el Fòrum d’Ermua van ser constants, especialment amb Fernando Savater. Des d’aquest grup d’opinió se’l titllava sovint de «tou» enfront d’ETA, o fins i tot de «tonto útil» dels terroristes.

    Pere Martí, «Un ‘Hipercor’ contra les idees» (Avui, 23 de novembre del 2000)

Tema de la setmana

En record d’Ernest Lluch, un any després de l’atemptat que li va costar la vida.