embafador -a adj

Definició

Que embafa.

embafar  v

1  Una menja o una beguda llevar l’apetit (d’algú), carregar-li l’estómac, per l’excés de dolçor, de greix o d’espessor.

2  (fig.)  Enutjar, una cosa, per l’excés d’artifici o la insistència.

Al final, tantes lloances el van acabar embafant.

«Aquesta és bona i no embafa!»: es diu en to admiratiu referint-se a una cosa estranya i poc admissible o tolerable (Mallorca) (Diccionari català-valencià-balear).

Usos

  •    —I per arribar a eixa conclusió han hagut de publicar un llibre de vuit-centes pàgines? És indignant.
       —Em trau de polleguera que sigues tan simplista, Barrera.
       —Tampoc tu no has sigut massa complexa, que digam.
       Un cambrer d’allò més elegant irrompé en el reservat amb el primer plat. Ens serveix amb una educació exquisida i embafadora i desapareix discretament per la porta.

    Ferran Torrent, Cavall i rei (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), pàg. 47