Si no fos indiscret parlar d’un mateix, diria que jo he estat propens a furetejar en les coses de la vida. Per exemple, quan em trobo en una gran ciutat, m’agrada de donar una volta pels establiments bancaris importants, no pas, precisament, per realitzar alguna operació financera concreta i determinada, sinó simplement per fer-me càrrec del moviment bancari. … És universalment sabut que una de les innombrables raons per les quals valdria la pena d’ésser ric seria per no haver de pensar en el diner.

Josep Pla, «Els bancs», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino: 1973), pàg. 173