complanta f

Definició

Acció de plànyer-se; expressió de plany.

Usos

  • De res no ens val l’enyor o la complanta,
    ni el toc de displicent malenconia
    que ens posem per jersei o per corbata
    quan sortim al carrer. Tenim a penes
    el que tenim i prou: l’espai d’història
    concreta que ens pertoca, i un minúscul
    territori per viure-la.

    Miquel Martí i Pol, «Ara mateix», dins L’àmbit de tots els àmbits (1980)

Tema de la setmana

En record de Miquel Martí i Pol (1929-2003)