llec, llega adj i m i f

Definició

1  Laic, no eclesiàstic.

2  Mancat d’estudis, de coneixements, en una matèria determinada.

Sóc absolutament llec en medicina.

Etimologia

Del llatí laicus, i aquest, del grec laĭkós [λαϊκός], ‘comú, ordinari, del poble, profà’, derivat de laós [λαός], ‘poble’.

Usos

  • Fins el més llec s’adona que declarar fora de la llei l’esquerra abertzale que s’identifica amb ETA no portarà, malauradament, a la fi de la violència. Ben al contrari, encara que no ho desitjo de cap manera.

    Agustí Colomines, «Ara va de bo, senyors de CiU» (Avui, 19 d’agost del 2002)

Tema de la setmana

Citacions d’actualitat

Temes i etiquetes