Al vaixell que ens duia cap a Mèxic vaig conèixer un noi de Rubí, afiliat a Acció Catalana, i ens vam fer bons amics. Li agradava molt escriure —havia estat un dels fundadors de Saba Nova—, cantar en els orfeons i ballar en els esbarts. Era un català de la ceba en el més bon sentit de la locució i, quan va tornar de l’exili, exultant per la feina de la militància antifranquista a la qual ja s’havia consagrat, en Pere Calders va dir que hom li havia hagut de comprar, per subscripció popular, una barretina de força.

Viure i veure, vol. 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 476-477